Expr. ab que s' demana llicencia de dir ó fer alguna cosa, ó d'escusarse de ferla; en que s' podria tenir reparo si no s' demanaba permis.
Equivalent en castellà: Perdone.
Perdoni
9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.
Perdòne
1 font, 1805.
Expr. acostumada á usar ab èls pobres á qui no se'ls fa caritat.
Equivalent en castellà: Perdone.
Expr. acostumada á usar ab èls pobres á qui no se'ls fa caritat.
Equivalent en llatí: Parce.
Expr. ab que s' demana llicencia de dir ó fer alguna cosa, ó d'escusarse de ferla; en que s' podria tenir reparo si no s' demanaba permis.
Equivalent en llatí: Sine, quaesu.
Perdone
1 font, 1839.
Expr. ab que se demana llicencia de dir ó fèr alguna cosa, ó ab que se escusa lo dirla ó fèrla, cuand podria ser notada ó culpable si no se demanaba permis.
Equivalent en castellà: Perdone.
Expr. ab que se demana llicencia de dir ó fèr alguna cosa, ó ab que se escusa lo dirla ó fèrla, cuand podria ser notada ó culpable si no se demanaba permis.
Equivalent en francès: Pardon.
Expr. ab que se demana llicencia de dir ó fèr alguna cosa, ó ab que se escusa lo dirla ó fèrla, cuand podria ser notada ó culpable si no se demanaba permis.
Equivalent en italià: Scusi.
Expr. ab que se demana llicencia de dir ó fèr alguna cosa, ó ab que se escusa lo dirla ó fèrla, cuand podria ser notada ó culpable si no se demanaba permis.
Equivalent en llatí: Sine quaeso.
Perdoni
1 font, 1926.
Fórmules amb què es demana disculpa o llicència per una acció o dita que es considera incorrecta.
Perdoni, però si té la beguda a casa, està clar que no s'ha de moure, Vilanova Obres, xi, 35.
Sinònim: Perdoneu | Que perdonin.