Paremiologia catalana comparada digital

Piament

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Piament

3 fonts, 1805.
Adv. Piadosament.
Que piament se pot dir y creurer que podia deixar a la ploma lo tractar, Canyelles Descr. 396.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Piament». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Piamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Piament», p. 191.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Pie.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Piament», p. 191.
Piadosament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Piament», p. 338. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Segons la pietat y creència cristiana, sense la obligació de la fé.
Equivalent en castellà: Piamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Piament», p. 338. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Segons la pietat y creència cristiana, sense la obligació de la fé.
Equivalent en llatí: Pie.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Piament», p. 338. Hermanos Espasa, Editores.

Piamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. Piadosamènt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Piamènt», p. 474. Impremta de Josep Torner.