Paremiologia catalana comparada digital

Piament

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Piament

2 fonts, 1805.
Adv. Piadosament.
Que piament se pot dir y creurer que podia deixar a la ploma lo tractar, Canyelles Descr. 396.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Piament». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Piamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Piament», p. 191.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Pie.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Piament», p. 191.

Piamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. Piadosamènt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Piamènt», p. 474. Impremta de Josep Torner.