Paremiologia catalana comparada digital

Plet tinguis i el guanyis

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Quan un gitano vol maleir fort diu: —Plets tinguis i els guanyis

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1149. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Gentilicis», p. 477. Edicions 62.

Plet tinguis i el guanyis

1 font, 2007.
Sinònim: Qui pledeja, malalteja (o bestieja, o pobre segur).
Equivalent en castellà: Pleitos tengas y los ganes.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «503», p. 147. Garsineu Edicions.

Plet tinguis, i el guanyis

1 font, 1999.
És el que es desitja als enemics perquè causen maldecaps i despeses de diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 370. Edicions 62.

Plets tinguis i els guanyis

1 font, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 10 (15 de setembre de 1926) «Refraner. VII. El plet», p. 159. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.