Adv. D'una manera pobra.
Hac a vendre la corona per ço que menjàs, e estec pobrement, Llull Arbre Sc. ii, 437 | Mentres les romanes visqueren pobrament, observaren ab subirana diligència castedat, Metge Somni iii.
Equivalent en castellà: Pobremente.
Pobrament
13 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.
Pobrament
3 fonts, 1926.
L'adjectiu «pobre» fa «pobra» al femení. Aquesta qüestió és important, per exemple, en la formació de l'adverbi en «-ment» que com sabem es forma a partir del femení.
Amb indigència, amb pobresa.
Pobrement
2 fonts, 1805.
Sinònim: V. Pobrament.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Pobremente.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Misere.
Paubrement
1 font, 1926.
Adv. ant. (provençalisme) Pobrament.
Ancontra hun hom molt paubrement vastit, Graal 35.
Pobremènt
1 font, 1839.
Adv. mod. Escassamènt, ab necessitat, cortedat, pobresa, miseria.
Equivalent en castellà: Pobremente.
Adv. mod. Escassamènt, ab necessitat, cortedat, pobresa, miseria.
Equivalent en francès: Pauvrement.
Adv. mod. Escassamènt, ab necessitat, cortedat, pobresa, miseria.
Equivalent en italià: Poveramente.
Adv. mod. Escassamènt, ab necessitat, cortedat, pobresa, miseria.
Equivalent en llatí: Misere.
Adv. mod. Escassamènt, ab necessitat, cortedat, pobresa, miseria.
Equivalent en llatí: Parce.
Adv. mod. Escassamènt, ab necessitat, cortedat, pobresa, miseria.
Equivalent en llatí: Tenuiter.