Paremiologia catalana comparada digital

Poden més faldes que barbes

5 recurrències. Primera citació: 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 33. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Es tracta del reconeixement implícit de la possibilitat de contestació i rebel·lió. Això explica la necessitat que la societat i els homes tenen d'aplicar les prohibicions i càstigs a les dones, fins a fer-les protagonistes del refranyer juntament amb el dimoni o els animals. I és que les dones tenen la seva veu i fins i tot un cert poder; per això són dolentes i han de ser controlades per la població masculina, tot segons el model hegemònic cultural de la societat occidental en general i la catalana…
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Estratègies d'adaptació i ús del llenguatge per les dones», p. 34. Consell Insular de Menorca.
Per indicar el poder de les dones.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 559. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 219. Universitat Miguel Hernández.