Paremiologia catalana comparada digital

Poder anar

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1985.

Poder anar

2 fonts, 1985.
Ser, una persona o cosa, acceptable, passadora.
Trobo que la Fidela, tot i ser tan vella, pot anar.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Anar», p. 28. Editorial Pòrtic.
Ser acceptable, passador.
Ja és molt vell, però encara pot anar.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Anar intr.», p. 28. Edicions 62.

Poder (o no poder) anar

1 font, 2018.
Una situació, seracceptable, assumible, o no.
Açò no pot anar.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Anar», p. 178. Institut Menorquí d'Estudis.