Discussions repetitives, de cabuts.
Lloc: País Valencià.
Pollós, pollós
5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1985.
Pollós pollós
1 font, 2004.
Pollós que pollós!
1 font, 2003.
Es diu a qui insisteix en una cosa sense escoltar raons.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Pollos, pollós
1 font, 2012.
Ens referim al tossut que vol tenir raó en tot i que queda demostrat que no la té. El DCVB ho entra amb aquest sentit, dient: «Persona pertinaç, que encara que es veu perduda, vol mantenir la seva actitud». Les paraules s'acompanyen d'un gest amb el dit gros i l'índex o tot fregant-se una mà amb el puny de l'altra, per simular matar un poll o la frisança d'una pessigada.
Representa que el «pollós, pollós», quan s'afogava, ja amb el cap a sota l'aigua, sense poder parlar, encara va poder treure els braços fora, i fent aquests gestos, mantenia ferma la seva opinió.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Pollós, pollós, pollós… [poiós]!
1 font, 1985.
Es diu quan una persona turmenta una altra, retraient-li contínuament els defectes, advertint-la, amonestant-la, innecessàriament, etc. Origen: Conten d'una vella que aporrinava constantment el seu gendre dient-li pollós, pollós, pollós… Quan l'home, perduda la paciència, agafà la sogra i la va tirar al pou, la bruixa, tot negant-se, per poc que aconseguís treure el cap a flor d'aigua, encara anava dient al gendre: pollós, pollós, pollós…!
Pollós, pollós…
1 font, 2012.
El que sempre porta la contrària.
Sinònim: És un pusunyo.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).