Paremiologia catalana comparada digital

Pondre-se-li el sol al migdia

13 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1926.

Pondre's el sol a mitdia

4 fonts, 1999.
Estar de mala sort.
Lloc: Cerdanya.
Estar de mala sort.
Lloc: Cerdanya.
Estar de mala sort.
Estar de mala sort.
Lloc: Cerdanya.

Pondre-se-li el sol al migdia (a algú)

2 fonts, 2004.
Morir-se-li el principal protector o succeir-li una altra desgràcia que el perjudica molt / passar a algú una desgràcia, morir-se-li algú estimat o protector.
Sense el seu pare per fer-se'n càrrec es pot dir que se li ha post el sol al migdia: ara s'haurà d'espavilar sense l'ajuda de ningú.
Sinònim: Mudar-se els daus, pondre-se-li el sol (a algú).
Morir-se-li el principal protector o succeir-li una altra desgràcia que el perjudica molt / passar a algú una desgràcia, morir-se-li algú estimat o protector.
Quan van morir els seus parents més propers, se li va pondre el sol al migdia. Va haver d'empescar-se-les tot sol.
Sinònim: Pondre-se-li el sol (a algú).
Desafortunat, mort (adj.). De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).

Pondre's el sol a migdia

2 fonts, 2000.
Morir-se-li a algú el principal protector o succeir-li una altra desgràcia que el perjudica molt.
Lloc: Illes Balears.
El substantiu «migdia» se sol pronunciar 'middia'. Estar de pega, de mala sort.
En aquell tabé se li ha post el sol a middia.
Lloc: Cerdanya.

Pondre's a algú el sol a migdia

1 font, 1926.
Morir-se-li el principal protector o succeir-li una altra desgràcia que el perjudica molt.
Lloc: Vallès.

Pondre's el sol a migdia (a algú)

1 font, 1997.
Desgràcia.

Se li ha post el sol al mig del dia

1 font, 1992.

Se t'ha post el sol al mig del dia

1 font, 1996.