Paremiologia catalana comparada digital

Per demanar no es perd res

55 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1882.

Per demanar no es perd res

9 fonts, 1984.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 27. Editorial Virgili & Pages.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pèrdua», p. 78. Pagès Editors.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 119. Pagès Editors.
Lloc: Beniaia (Marina).
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Frases cèlebres dels deniers», p. 106. Ajuntament de Dénia.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 54. Editorial Millà.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. P», p. 118. Autoedició.
Segur que si no ho demanes, no t'ho donaran.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 221. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 110. Museu Arxiu de Sentmenat.

Per demanar que no quede

7 fonts, 1996.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Agost», p. 4. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «P», p. 118. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Refranys sentits dir a Dénia», p. 58. Ajuntament de Dénia.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.
Com més demanes, més pots aconseguir.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 75. Edicions del Bullent.

Per demanar, no es perd res

4 fonts, 1985.
El no, sempre el tenim.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.7. Desitjos. Voler i demanar. Dites», p. 407. Editorial Moll.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 18 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 48. Editorial Joventut.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 37. Garsineu Edicions.

Per demanar, res no es perd

3 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 9. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Se cal pas mai perdre per demanar

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1751», p. 108. Columna Edicions.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «S», p. 5. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. S», p. 373. Web.

Demanant no es perd res

2 fonts, 1986.
Per demanar que no quedi. El no, ja el tens ara.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.7. Desitjos. Voler i demanar. Refranys», p. 405. Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Preguntando se va a Roma.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 29. Institut d'Estudis Eivissencs.

Mai s'ha de perdre per demanar

2 fonts, 1984.
Vol dir que les coses cal demanar-les a llur propietari per insignificants que siguin (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2180 Perdre», p. 299. Institut Menorquí d'Estudis.
Es no, ja se'l té, s'ha d'anar a cercar es sí.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 221. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Per demanar que no es perdi

2 fonts, 2004.
Sinònim: Demanar la lluna en un cove (o la moma).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «148», p. 52. Garsineu Edicions.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Demanar», p. 49. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Perdre», p. 113. Pagès Editors.

Per demanar, mai no es perd res

2 fonts, 1980.
Sinònim: Per demanar, que no falti / per demanar que no quedi.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pobresa», p. 121. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Diners i negocis», p. 130. J. Huguet Pascual, editor.

Per demanar, que no quede

2 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Agost», p. 4. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. P», p. 160. Edicions Víctor.

De demanar, o per demanar, no es perd res

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. D», p. 157. Consell de Mallorca.

De demanar, res es perd

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

No es cal perdre mai per demanar

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Il ne faut jamais se perdre pour demander.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 214. Robert Morel Editeur.

Per demanar no es perd mai

1 font, 2003.
Ho diuen per indicar que el demanar sempre és avantatjós.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 55. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Per demanar no és perd res

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.

Per demanar que no quede!

1 font, 2003.
Ho diuen per indicar que el demanar sempre és avantatjós.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 55. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Per demanar que no quedi

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 24. Autoedició.

Per demanar que no siga

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «P», p. 153. Autoedició.

Per demanar res es perd

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 132», p. 476. Columna Edicions.

Per demanar res no es perd

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 24. Seuba Edicions.

Per demanar res se pèrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 211. Editorial Arte y Letras.

Per demanar, no s'hi perd mai re

1 font, 2014.
Ja se sap que els rics no solen ser gaire generosos, però això no vol dir que no se'ls hagi de demanar la col·laboració en empreses altruïstes: perdemanar, no s'hi perd mai re.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 258. Llibres de l'Index, S.A.

Per demanar, que no falti

1 font, 1993.
Sinònim: Per demanar, mai no es perd res / per demanar que no quedi.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pobresa», p. 121. Edicions Tres i Quatre.

Per demanar, res es perd

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 258. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Per demanar… no es perd res

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Se cal pas mai perdre per no demanar

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Il ne faut jamais se perdre pour ne pas demander.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Altres dites i proverbis menys significatius», p. 109. Autoedició.

Se cal pas may perdrer per damanar

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «S», p. 30. Impremta i Llibreria den A. Julia.