Paremiologia catalana comparada digital

Ponent de vetllada, aigua assegurada

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1938.

Ponent de vetllada, aigua assegurada

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 150. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 31. Edicions 62.

Ponent de vetllada, / aigua assegurada

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 40. La Neotípia.

Ponent de vetllada, aigo assegurada

1 font, 2019.
Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Ferrer.
Lloc: Mallorca.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.8. Vientos de Ponent», p. 593. Universitat de les Illes Balears.