Paremiologia catalana comparada digital

Pren casa amb bona llar i dona que sàpiga filar

11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1979.

Pren casa amb bona llar i dona que sàpiga filar

10 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 47. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
D'aquesta manera l'home tindrà les dues coses que necessita per ser feliç a casa seva: l'estalvi i la fidelitat de la dona ja que aquesta no sortirà al carrer.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El matrimoni i l'amor», p. 68. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 33. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 241. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 66. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

Pren casa amb bona llar / i dona que sàpiga filar

1 font, 1979.
Durant segles el fus i la filosa han estat els símbols inseparables de la noia de casa, treballadora, honesta, honrada, bona i estalviadora, amb la qual somniaven els fadrins quan volien haver muller.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar», p. 107. Universitat Politècnica de Catalunya.