Paremiologia catalana comparada digital

Prendre coratge

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.

Péndrer coratge

2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Cobrar ánimos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Péndrer», p. 173.
Equivalent en llatí: Animo erigi.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Péndrer», p. 173.
Fr. Cobrar ánimo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Coratge», p. 554. Impremta de Josep Torner.

Prendre coratge

2 fonts, 1926.
Adquirir valor, perdre la por.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Coratge 2». Editorial Moll.
Encoratjar-se.
La dona prengué coratge, i s'amollà més… (I, 87).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «P», p. 306. Editorial Moll.

Péndrer coratje

1 font, 1864.
Fr. Cobrar ánimo, animarse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Coratge», p. 440. Hermanos Espasa, Editores.