Paremiologia catalana comparada digital

Prendre ocasió

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.

Péndrer ocasió

2 fonts, 1805.
F. péndrer motiu per executar alguna cosa.
Equivalent en castellà: Tomar ocasion.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ocasió», p. 125.
F. péndrer motiu per executar alguna cosa.
Equivalent en llatí: Ansam arripere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ocasió», p. 125.
Fr. Péndrer motiu per executar alguna cosa.
Equivalent en castellà: Tomar ocasion.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ocasió», p. 323. Impremta de Josep Torner.
Fr. Péndrer motiu per executar alguna cosa.
Equivalent en francès: Prendre prétexte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ocasió», p. 323. Impremta de Josep Torner.
Fr. Péndrer motiu per executar alguna cosa.
Equivalent en italià: Pigliar cagione.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ocasió», p. 323. Impremta de Josep Torner.
Fr. Péndrer motiu per executar alguna cosa.
Equivalent en llatí: Ansam arripere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ocasió», p. 323. Impremta de Josep Torner.

Péndrer l'ocasió

1 font, 1805.
Sinònim: V. Ocasió.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Péndrer», p. 172.

Péndrer ó buscar ocasió

1 font, 1865.
Fr. Buscar motiu pera fér alguna cosa.
Equivalent en castellà: Tomar ocasion.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ocasió», p. 225. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Buscar motiu pera fér alguna cosa.
Equivalent en llatí: Causam, ansam arripere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ocasió», p. 225. Hermanos Espasa, Editores.