Paremiologia catalana comparada digital

Prodigiosament

10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Prodigiosament

2 fonts, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Prodigiosamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Prodigiosament», p. 233.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Prodigiose.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Prodigiosament», p. 233.
Meravellosament.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Prodigiosament», p. 412. Edicions Polígrafa.

Prodigiosamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. De un modo prodigiòs y estrany.
Equivalent en castellà: Prodigiosamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Prodigiosamènt», p. 571. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. De un modo prodigiòs y estrany.
Equivalent en francès: Merveilleusement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Prodigiosamènt», p. 571. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. De un modo prodigiòs y estrany.
Equivalent en francès: Prodigieusement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Prodigiosamènt», p. 571. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. De un modo prodigiòs y estrany.
Equivalent en italià: Prodigiosamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Prodigiosamènt», p. 571. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. De un modo prodigiòs y estrany.
Equivalent en llatí: Prodigiale.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Prodigiosamènt», p. 571. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. De un modo prodigiòs y estrany.
Equivalent en llatí: Prodigialiter.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Prodigiosamènt», p. 571. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. De un modo prodigiòs y estrany.
Equivalent en llatí: Prodigiose.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Prodigiosamènt», p. 571. Impremta de Josep Torner.