Paremiologia catalana comparada digital

Quac-quac

4 recurrències. Primera citació: 1985.
Renou de l'ànnera.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 67. Editorial Moll.
Onomatopeia expressiva del crit dels ànecs.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Quac-quac», p. 466. Llibres de l'Index, S.A.
Ànecs i oques.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B17) Mimologismes», p. 38. Editorial Acebo.
Interj. Onomatopeia de la veu de l'ànec.
[Uns ànecs criden:] Quac! Quac! (Josep M. Madorell, «Jep», a «Cavall Fort», 55, 1965).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «Q», p. 187. Edicions 62.