Paremiologia catalana comparada digital

Quan és mort li canten credos

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1955.

Quan és mort li canten credo

2 fonts, 2010.
Temps endarrere, un predicador mallorquí, el famós pare Jaume, venia a Eivissa i feia cantar el credo a la gent devota a vegades pels carrers i de matinada, els «rosaris de l'aurora». Per això els eivissencs que encara canten el credo ho fan en un mallorquí tancat que sorprèn els qui el senten.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «C», p. 78. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quan és mort li canten Credos

1 font, 1955.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 31. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Quan és mort li canten credos

1 font, 2021.
Es diu quan algú reacciona a un contratemps quan ja no té remei.
Sinònim: Quan té es cap badat, li posen cervellera | Quan va ser mort el combregaren.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 48. Institut d'Estudis Eivissencs.

Quan fonc mort, cridaren «Credo»

1 font, 1958.
Demasiado tarde. Igual que el siguiente.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VIII. Postrimerías. Muerte», p. 125. Museu de Mallorca.

Quan fonc mort, cridaren credo

1 font, 1992.
Sinònim: Quan fou mort, el combregaren, per salta de sacraments.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2472», p. 281. Columna Edicions.