Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 941. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan el Carro tomba, el dia ja torna
8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1951.
Quan el Carro se n'entorna, el dia torna
2 fonts, 1951.
Fa referència a l'Óssa Major.
Quan el Carro tomba de via, ja es fa de dia
2 fonts, 1951.
Fa referència a l'Óssa Major.
Quan el Carro tomba, el dia ja torna
2 fonts, 1951.
Fa referència a l'Óssa Major.
Quan el Carro tomba, el dia torna
1 font, 1983.
La constel·lació de l'Óssa major és coneguda per molts pobles pel Carro. Inicia la girada la nit de sant Joan i la d'avui; aleshores, el dia comença a minvar, i avui inicia el creixement, segons opinió popular.
Quan el carro tomba, el dia torna
1 font, 2020.
El coneixement dels estels suposava per a la gent reconèixer en quin moment de la nit es trobaven. Un asterisme és una agrupació d'estels que sense ser una constel·lació reben un nom característic. N'hi ha prou d'oficialitzats i amplament escampats com el carro, el cinturó d'Orió o les tres Maries, el triangle estival… El Carro possiblement sigui l'asterisme més conegut de tots. Forma part de la Constel·lació de l'Ossa Major (segueix a l'original).
Lloc: Terra Alta.