Paremiologia catalana comparada digital

Quan el Mont té caputxa, senyal de pluja

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1888.

Quan el món té caputxa, senyal de pluja

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2169», p. 208. Columna Edicions.

Quan el Mont té caputxa, [/] senyal de pluja

1 font, 2010.
«El Mont és una serra al nord de Besalú cèlebre pel seu santuari de la Mare de Déu del Mont, situat al cim de la muntanya». L'àrea dialectal no és apitxada, de manera que no pot haver-hi consonància de rima entre caputxa i pluja.
Lloc: Crespià.
Font: Gomis (1998: 83).
Gargallo Gil, José Enrique (2010): «Romanicitat i particularisme dels refranys meteorològics del català a partir de BADARE» «3. Mostra de BADARE. 3.3. Particularisme (relatiu). Refranys amb topònims. 3.3.1. Mont», p. 12. Ediciones Catedra.

Quan lo Mon té caputxa, / senyal de pluja

1 font, 1888.
Montanya que hi ha al N. de Besalú, célebre per lo Santuari de la Mare de Deu de aquell nom. Las paraulas «mantell», «caputxa» y «capell», aplicadas als núvols que s' posan al cim de las montanyas, son molt comunas en la meteorología popular catalana.
Lloc: Borrassá.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 19. Associació d'Excursions Catalana.