Paremiologia catalana comparada digital

Quan ell riu, el dimoni plora

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1995.

Quan ell riu, el dimoni plora

3 fonts, 2000.
Per assenyalar a una persona que no solriure mai.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Dites», p. 393. Editorial Moll.
Es diu d'una persona que no sol riure mai.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Riure», p. 97. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 183. Consell de Mallorca.

Quan ell riu lo dimoni plore

1 font, 1995.
Font: ME, FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «riure i plorar», p. 73. Instituto de Estudios Turolenses.