Paremiologia catalana comparada digital

Quan fan goig es moren

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1883.

Quan fan goig se moren

2 fonts, 1883.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 103. Editorial Rourich.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 20. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Quan fan goig, se moren

2 fonts, 1926.
Es diu referint-se als qui es moren quan han arribat al cim del benestar o han assolit tot el que desitjaven.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Goig Refr. a)». Editorial Moll.
Significa que sovint ve la mort quan una persona comença a estar ben situada o a tenir un benestar.
Sinònim: Quan és fet el colomar, el colom se mor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Morir Refr. cc)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 691», p. 801. Columna Edicions.

Quan fan goig, es moren

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quand on est enviable, on meurt.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 322. Robert Morel Editeur.