Referit al cas del pintor Simó, que no va poder pagar el deute a un sastre i el pintor va convèncer-lo que li deixés fer una pintura a la paret de la sastreria on s'hi incloïen aquestes sentències a modo de refranys.
Quan fio, no cobro; doncs, per no cobrar, val més no fiar
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1983.
Quan fio, no cobro; doncs, per no cobrar, val més no fiar
2 fonts, 1983.
Segons la llegenda, és un rètol que va fer un pintor a la botiga d'un sastre com a pagament d'un deute que havia contret amb ell.