Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 945. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan la garsa baixa, vent senyala, i quan puja, senyala pluja
14 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1938.
Quan la garsa baixa, vent senyala, i quan puja, senyala pluja
4 fonts, 1951.
Hi ha ocells que ensumen si ha de fer vent o pluja. El pigot, per exemple, que té aquell cantar que s'assembla molt a l'aïnada dels cavalls o la més xerraire de tots. En tots dos casos trobem que si l'aire es remou en les alçades acabarà fent vent i l'ocell ja no volarà tan amunt. A l'inrevés indicarà precipitacions.
Com que viu a la intempèrie nota de seguida els canvis atmosfèrics.
Quan la garsa puja a la muntanya, senyal de pluja
4 fonts, 1951.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Quan la garsa baixa, vent assenyala i quan puja, farà pluja
1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.