Paremiologia catalana comparada digital

Quan les dones tenen fills ja no corren tants perills

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1915.

Quan les dones tenen fills, ja no corren tants perills

3 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 47. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Per la seua bellesa i fragilitat, les dones sempre perillen sexualment, però la criança les fa més fortes anímicament i els fa decaure un poc la bellesa corporal.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 575. Web.

Quan les dones tenen fills ja no corren tants perills

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La mare», p. 22. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Com les dones ténen fills, ja no córren tants perills

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 29. Impremta Catalònia.

Quan les dones tenen fills, ja (o mai) no corren tants perills

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 241. Edicions 62.

Quan les dones tenen fills, mai no corren tants perills

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1110. Editorial Selecta-Catalonia.