Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1036. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan les faves granen, una figa per nostramo
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.
Quan les faves granen, una figa per nostramo
3 fonts, 1951.
Pel maig, coincidint amb la temporada de les faves i amb els cants de l'òliba petita o xot, els mossos de pagès podien trencar el pacte amb els seus amos, perquè el juny i el juliol eren mesos de poca feina.
Sinònim: Quan la fava fa cloc, de l'amo me'n floc.