Paremiologia catalana comparada digital

Quan mor la sogra balla la nora

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.

Quan mor la sogra balla la nora

5 fonts, 1936.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «10. Ballar. Els balls en les parèmies». Blogger.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1189. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La sogra», p. 24. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
L'espai del parentiu polític de les dones (sogres, nores i cunyades) s'ha assenyalat tradicionalment com complex i difícil a l'hora de la relació intersubjectiva en general i la convivència en particular. [...] De vegades s'arriba a l'extrem de desitjar de forma irònica i divertida la desaparició física de la sogra.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Papers femenins. Sogres, nores i cunyades: la conflictivitat de la família política», p. 43. Consell Insular de Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.

Quan mor la sogra, balla la nora

2 fonts, 2018.
Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi (2018): Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu «La literatura de la mort. Paremiologia de la mort. Dites, refranys i frases fetes. Burlesques o iròniques», p. 44. Edicions Morera.
Burlesques o iròniques. De: Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi.
Font: Fins aquí hem arribat (Ed. Morera, Barcelona, 2018).
Catorze (2021): Catorze «Tast editorial. Fins aquí hem arribat - https://www.catorze.cat/biblioteca/fins-aqui-hem-arribat-94223/». Web.

Quan la sogra mor, balla la nora

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. Q», p. 111. Edicions Tívoli.