Paremiologia catalana comparada digital

Quan no hi plou, hi degota

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1993.

Quan no hi plou hi degota

3 fonts, 1993.
No hi ha res que sigui perfecte.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 44. Edicions 62.
Es diu del qui sempre té qualque cosa defectuosa o dificultosa (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2240 Plou», p. 306. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 37. Setmanaris i Revistes, SL.

Quan no hi plou, hi degota

2 fonts, 2000.
Es diu referint-se a una persona, família, etc., que sempre està sofrint desgràcies, que tot just ha sortit d'un esta tdolent i ja hi torna caure.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Ploure», p. 168. Editorial Moll.
Frase amb què es comenta la desgràcia d'una família, d'una persona, etc., que quan surt d'una mala situació hi torna a caure.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Ploure», p. 187. Enciclopèdia Catalana.