Paremiologia catalana comparada digital

Quan piula l'animal d'aigua, agafa paraigua

7 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1938.

Piula l'animal d'aigua, pren paraigua

1 font, 1999.
Assenyala pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 473. Edicions 62.

Piula l'animal de l'aigua, pren paraigua

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1546», p. 562. Columna Edicions.

Piula s'animal de s'aigo, / pren paraigo

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Animal de l'aigua», p. 219. Edicions Polígrafa.

Quan piula l'animal d'aigua, / agafa el paraigua

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 26. La Neotípia.

Quan piula l'animal d'aigua, agafa el paraigua

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 945. Editorial Selecta-Catalonia.

Quan piula l'animal d'aigua, agafa paraigua

1 font, 1999.
Quan les aus aquàtiques fan molta cridòria assenyalen pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 44. Edicions 62.

Quan piula l'animal d'aigua, agarra paraigua

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.