Paremiologia catalana comparada digital

Quan plou i fa sol, el dimoni pega a sa dona

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Quan plou i fa sol / el diable pega a la seva dona

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 56. La Neotípia.

Quan plou i fa sol, el diable pega a la seva dona

1 font, 1999.
Es preveu un gran rebombori.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 45. Edicions 62.

Quan plou i fa sol, el dimoni pega a sa dona

1 font, 2008.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.8. Pluja i sequera. Refranys», p. 112. Editorial Moll.

Quan plou i fa sol, el dimoni tupa la dona

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dimoni», p. 48. Editorial Moll.

Quan plou i fa sol, el dimoni tupa sa dona

1 font, 1926.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dimoni Refr. t)». Editorial Moll.