Paremiologia catalana comparada digital

Xim-xim

27 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1910.

Fer xim-xim

9 fonts, 1910.
Seguit de músiques i d'actes ostensius amb què es vol donar importància a un esdeveniment.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. F», p. 130. Edicions Tívoli.
Plou poc, cauen gotes molt petites.
No sé si agafaré el paraigua perquè només fa xim-xim.
Sinònim: Ploviscar | Plovisquejar | Gotinyar | Espurnejar | Roinar.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Ploure», p. 363. Llibres de l'Index, S.A.
Plovisquejar una mica.
Quan vam sortí només feia xim-xim i no esperàvem que acabés amb aquet xàfec.
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 145. Ajuntament de Constantí.
Equivalent en castellà: Hacer chinchín.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 284. Editorial Diàfora.
Plovisquejar.
Equivalent en castellà: Cerner.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. F», p. 178. Imp. de J. Horta.
Caure pluja menuda, a estonetes, gairebé sense remor; onomatopeia de la música de xaranga.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fer», p. 95. Edicions Polígrafa.
Plovisqueig, pluja fina: ploviscol, pèl de gat, cameta d'aranya, enganyapastors… Mot onomatopeic.
Equivalent en castellà: Chirimiri.
Martín Lloret, Míriam (2023): La tarda de Catalunya Ràdio «Diferents maneres d'anomenar la pluja fina: plovisqueig, plugeta…». Catalunya Ràdio.
Fer un plugim.
Fent aquest xim-xim no podem pas jugar.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. F», p. 89. Autoedició.

Fer la xim-xim

7 fonts, 1994.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. F», p. 130. Edicions Tívoli.
Ploure finament.
Tot el dia va fer la xim-xim i no ens vam moure de casa / Aquest paisatge és tan verd perquè sempre hi fa la xim-xim.
Sinònim: Fer la xirimiri, caure gotes.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Plovisquejar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Va estar una bona estona fent la xim-xim, però no va arribar a ploure.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 191. Llibres de l'Index, S.A.
Ploure finament.
Sinònim: Roinar, plovisquejar, roinejar, plovisquejar, borrimejar, brusquejar, brusquinejar, gotejar, gotillemar, caure gotes, fer cama d'aranya.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 168. Edicions 62.
Finament.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Meteorologia. Ploure», p. 63. Edicions 62.
El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco, feia la xim-xim. La gent va marxar amb un xiu-xiu de converses respectuoses i el fru-fru dels impermeables.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Sala i alcova. Xerric-xerrac», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco, feia la xim-xim. La gent va marxar amb un xiu-xiu de converses respectuoses i el fru-fru dels impermeables.
Solsona, Ramon (1994): Reflexions de sala i alcova «Xerric-xerrac», p. 52. L'Avui / El Punt Avui.

Xim-xim

5 fonts, 1996.
Pluja molt fina.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Pluja», p. 364. Llibres de l'Index, S.A.
Seguit de músiques, d'actes ostensius, etc., amb què es vol donar solemnitat, importància, a un esdeveniment.
Es deixà impressionar per les faramalles i els xim-xims / A mi no m'agrada el xim-xim que certa gent fa.
Font: IEC / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Música». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Pluja menuda i seguida, plovisqueig.
Feia un suau xim-xim que a poc a poc li anava amarant tota la roba.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Plovisqueig». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Onomatopeia expressiva del so dels platerets o de les músiques de metall i també de la pluja menuda i persistent.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Xim-xim», p. 497. Llibres de l'Index, S.A.
Expressions creades amb reduplicació. Pluja fina.
Rull, Xavier (2024): El Nacional «Per què el català és bonic? Perquè té les millors expressions! - https://www.elnacional.cat/ca/cultura/catala-bonic-perque-te-millors-expressions_1180671_102.html». El Nacional.cat.

Fa xim-xim

1 font, 2009.
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
(2009): «Frases fetes i expressions populars». Correu electrònic.

Fer gotetes xim-xim

1 font, 2003.
Ploure molt menut.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «G», p. 85. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Txim-txim

1 font, 2004.
Onomatopeia del soroll de la pluja menuda.
Avui tot lo dia fa txim-txim.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Txim-txim», p. 148. Pagès Editors.

Xim xim

1 font, 2021.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_12.jpg. Manuscrit.

Xim-xim!

1 font, 1970.
El soroll de la pluja menuda poc abundosa.
Tot avui que fa xim-xim.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xim-xim!», p. 335. Edicions Polígrafa.