Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 223», p. 295. Columna Edicions.
Quan ve el fat, sorda és l'orella i l'ull encegat
5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1891.
Quan ve el fat, sorda és l'orella i l'ull encegat
2 fonts, 1992.
Quan ve el fat, sorda és l'orella i l'ull cegat
1 font, 2003.
Quan ven lo fat sorda es lorella e lull ensegat
1 font, 1891.
Font: Proverbis àrabs, un manuscrit del s. XIV.
Quan ven lo fat, / sorda és l'orella e l'ull ensegat
1 font, 1989.
Ven: ve.
Equivalent en llatí: Quum fatum venit, oculus caecus est.