Paremiologia catalana comparada digital

Que vagi de gust!

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1979.

Que vagi de gust

4 fonts, 2004.
Bon desig, sobretot a l'hora de menjar.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Gust i tacte», p. 301. Editorial Gregal.
Es diu per a desitjar a algú que mengi a gust.
Veig que ja estàs esmorzant. Que vagi de gust. Jo també ho faré ara / -Estic molt suada, vaig a dutxar-me. -Que vagi de gust.
Sinònim: Bon profit, que aprofiti, bon prou vos faça.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desig». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Quan es veu algú que menja, se li diu: «que vagi de gust!».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 90. Llibres de l'Index, S.A.
Desig. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Que vagi de gust!

4 fonts, 1979.
Bon profit!
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Gust», p. 240. Llibres de l'Index, S.A.
Altres expressions també usades a casa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 172. Llibres de l'Index, S.A.
Equivalent a «bon profit!».
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «exclamacions», p. 55. Editorial Millà.
Es diu per desitjar algú que mengi a gust.
Sinònim: Bon profit, que aprofiti.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «Q», p. 226. Edicions 62.