Paremiologia catalana comparada digital

Qui a Déu té, res ha de menester

11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Qui a Déu té, res ha de menester

5 fonts, 1926.
Lloc: Mall.
Ho té tot.
Lloc: Illes Balears.
Equivalent en francès: Qui possède Dieu, n'a besoin de rien.
Lloc: Catalunya del Nord.

Qui a Déu té, no li calen ajudes

2 fonts, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Lloc: Paüls (Baix Ebre).

Qui a Déu té, no res ha de menester

2 fonts, 1984.
Lloc: Mallorca.
Qui du Déu dins s'esperit, de ses penes fa alegries.
Lloc: Menorca.

Qui a Déu té no res ha de menester

1 font, 1993.
Pels creients és el bé suprem. Segons DCVB, és sentència també coneguda a Mallorca.

Qui a Dèu té, no li calen ajudes

1 font, 1936.
Pondera que lo que més importa és tindre a Déu propici.
Lloc: Comarca de Tortosa.