Ho té tot.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 265. Editorial Moll.
Qui a Déu té, res ha de menester
9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1969.
Qui a Déu té, res ha de menester
4 fonts, 1969.
Ho té tot.
Lloc: Illes Balears.
Equivalent en francès: Qui possède Dieu, n'a besoin de rien.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui a Déu té, no li calen ajudes
2 fonts, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Qui a Déu té, no res ha de menester
2 fonts, 1984.
Lloc: Mallorca.
Qui du Déu dins s'esperit, de ses penes fa alegries.
Lloc: Menorca.
Qui a Déu té no res ha de menester
1 font, 1993.
Pels creients és el bé suprem. Segons DCVB, és sentència també coneguda a Mallorca.