Paremiologia catalana comparada digital

Qui bé ho paga, bé ho pot dur

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1877.

Qui bé ho paga, bé ho pot dur

2 fonts, 1926.
Significa que el qui paga una cosa, encara que sigui impròpia del seu estament, té dret a posseir-la i a exhibir-la.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pagar Refr. h)». Editorial Moll.
Qui paga té es seus drets.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 222. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui bé ho paga bé ho pòt dú

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 431. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui bé ho paga, bé ho pot dir

1 font, 2008.
No cal que vagi d'amagat, qui té una cosa adquirida sense falsedat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 398. Editorial Moll.