Paremiologia catalana comparada digital

Qui beu primer, beu dos cops

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Qui beu primer beu dos cops

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1063. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El beure», p. 339. Edicions 62.

Qui beu primer, beu dos cops

4 fonts, 1926.
Sinònim: Qui beu darrer, du sa gerra en es gerrer.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Beure Refr. m)». Editorial Moll.
Lloc: Bages.
Estruch Subirana, Maria (2008): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages «Annex del qüestionari: repertori de dites, refranys, locucions, frases fetes», p. 76. Web.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Beure», p. 158. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Qui boit le premier, boit deux fois.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Jugar i beure / Jouer et boire», p. 264. Robert Morel Editeur.

Qui beu primer, / beu dos cops

1 font, 1977.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon; Verdaguer, Pere (1977): Terra Nostra, 25 - El català a l'escola primària «Proverbis, refranys, dites», p. 57. Terra Nostra.