Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1041. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui cava menja
Feines com el llaurar i el cavar efectuades en el moment precís són bàsiques per a l'economia de l'aigua. Per un cantó s'eliminen les herbes que rivalitzen per l'aigua i per un altre serveixen per a trencar la crosta superficial i els capilars, estalviant l'evaporació i per tant la pèrdua d'aigua.
L'eixarcolar era una feina esencial per al bon desenvolupament dels cereals d'hivern. Es pot copsar el llarg interval en el que es recomana aquesta feina, amb dependència de l'època de sembra.