Paremiologia catalana comparada digital

Qui compra dimonis ha de vendre diables

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1914.

Qui compra dimonis ha de vendre diables

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1180. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 434. Edicions 62.

Qui compra dimonis no pot vendre sants

2 fonts, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (V)», p. 11. Revista L'Estel.

Qui compra dimònis ha de vèndre diables

1 font, 1914.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1914): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys X-XI. Manresa, janer de 1914-desembre de 1915, núm. 65», p. 136. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.