Paremiologia catalana comparada digital

Qui comptes vol, comptes té

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1915.

Qui comptes vol, comptes té

3 fonts, 1926.
Es diu quan un demana comptes d'una cosa de la qual es pot donar compte detallat.
Sinònim: Comptes vols? Comptes hauràs.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «1 Compte Refr. e)». Editorial Moll.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en francès: A qui veut des comptes, on en fait.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 356. Robert Morel Editeur.

Qui compte vol comptes té

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 434. Edicions 62.

Qui comptes vol comptes té

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1144. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.

Qui comptes vol / comptes te

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Artà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Refranys económics. Economia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/527/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui comptes vol, / comptes té

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Compte 1», p. 149. Edicions Polígrafa.