Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Perill Refr. b)». Editorial Moll.
Qui es posa en perill, perilla
8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1898.
Qui es posa en perill, perilla
4 fonts, 1926.
Sinònim: Prop del foc, la pega regala.
Equivalent en castellà: Quien busca el peligro, en él perece.
Qui estima el perill, en ell sucumbirà. De: Bíblia.
Equivalent en llatí: Qui amat periculum in illo peribit.
Font: Eccli. 3.27.
Equivalent en llatí: Qui amat periculum in illo peribit (Eccli. 3.27).
Peligro.
Equivalent en castellà: Quien busca el peligro, en él perece.
Aquell que estima el perill, hi morirà
1 font, 1997.
Sentència molt coneguda del llibre de l'Eclasiàstic, que s'aplica a aquells que arrisquen massa, bé sigui físicament, bé sigui moralment. De: Bíblia.
Equivalent en llatí: Qui amat periculum in illo peribit.
Font: Eclesiàstic (3.27).
Qui es posa en perill, perilla (l'afegeixo jo)
1 font, 1915.
De: Llansà, Isidre; Estela, T. (1914-16).
Equivalent en castellà: Quien busca el peligro perece en él.
Lloc: Reus.
Qui se posa en perill, cau
1 font, 1898.
Llegim en les Sagrades lletres.
Equivalent en llatí: Qui amat periculum in illo peribit.