Paremiologia catalana comparada digital

Qui està davall, para

5 recurrències. Primera citació: 1918.
Es diu per significar que el qui no té mitjans per a defensar-se s'ha de resignar a tenir la part més dolenta en tot.
Sinònim: Qui està davall, pateix, i qui està damunt, se deverteix.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Davall Refr». Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. X.- Contralidats», p. 293. Institut Menorquí d'Estudis.
Es diu per significar que el qui no té mitjans per defensar-se s'ha de resignar a tenir la part més dolenta (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «848 Davall», p. 125. Institut Menorquí d'Estudis.
Es ric, trepitja es pobre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Contrariedats», p. 186. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Qui no pot defensar-se, sofreix.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 210. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.