Paremiologia catalana comparada digital

Qui fa, desfà

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1992.

Qui fa, desfà

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 577», p. 372. Columna Edicions.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui fà, qui desfà

1 font, 2021.
Qui fà qui desfà. 17-5-1872.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1421.jpg. Manuscrit.

Ser el que fa i desfà

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Poder i control. Controlar, dominar, guiar. Controlar, guiar», p. 815. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ser el que fa i desfa

1 font, 2012.
Lloc: Balones.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Poder i control. Manar», p. 816. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ser el que fa i desfà, i s'emporta la millor part

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Poder i control. Controlar, dominar, guiar. Controlar, guiar», p. 815. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.