Paremiologia catalana comparada digital

Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1857.

Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut

4 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Menut, -uda Refr. a)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 327», p. 345. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Joc». Web.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «poc…». Web.

Qui juga á menut, sempre l' veurás perdut

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Prosodia. De las figuras gramaticales ortográficas. Ejemplos en que se ven usadas dichas figuras», p. 288. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Qui juga á menut, sempre'l veurás perdut

1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Jugador vicioso perdido ó roñoso.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 656. Librerías París-Valencia.