Paremiologia catalana comparada digital

Qui jura en fals per interès, digne de gran càstig és

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

Qui jura en fals per interés, digne de gran castíc es

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 236. Editorial Arte y Letras.

Qui jura en fals per interés, digne de gran castic és

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 284. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui jura en fals per interès, digne de gran càstig és

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 150», p. 269. Columna Edicions.

Qui jura fals per interès, / digne de gran càstig és

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Interès», p. 342. Edicions Polígrafa.