Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1139. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui més crida té raó
14 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1900.
Qui més crida té raó
3 fonts, 1951.
Qui més crida, té raó
2 fonts, 1926.
Vol dir que parlant fort en les discussions es dóna la impressió de tenir raó.
Sinònim: Qui té raó, vol cridar.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
El qui més crida és el qui menos raó té
1 font, 1951.
El qui més crida és el qui menys raó té
1 font, 1999.
El qui més crida és qui menys raó té
1 font, 2006.
Qui menys raó té, més crida
1 font, 1992.
Sinònim: Qui remena, senyal que perd | Qui més crida, apar que raó haja.
Qui més crida apar que rahó haja
1 font, 1900.
Qui més crida apar que raó haja
1 font, 1951.
Qui més crida, apar que raó haja
1 font, 1992.
Qui més crida, apar que raó naja
1 font, 1936.
Qui més crida, aquell té raó
1 font, 1984.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).