Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1139. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui més crida té raó
12 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1900.
Qui més crida té raó
3 fonts, 1951.
El qui més crida és el qui menos raó té
1 font, 1951.
El qui més crida és el qui menys raó té
1 font, 1999.
El qui més crida és qui menys raó té
1 font, 2006.
Qui menys raó té, més crida
1 font, 1992.
Sinònim: Qui remena, senyal que perd | Qui més crida, apar que raó haja.
Qui més crida apar que rahó haja
1 font, 1900.
Qui més crida apar que raó haja
1 font, 1951.
Qui més crida, apar que raó haja
1 font, 1992.
Qui més crida, apar que raó naja
1 font, 1936.
Qui més crida, té raó
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).