Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casament», p. 289. Edicions Polígrafa.
Qui més riu a la boda, més plora a l'absolta
4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1907.
Qui més riu a la boda, / més plora a l'absolta
2 fonts, 1907.
Lloc: Maldà.
Qui més riu a la boda més riu a l'absolta
1 font, 2003.
NN: Absolta: conjunt de responsoris, versets i oracions que hom canta o diu per als difunts després de la missa de funeral.