Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Porc a mitges mai és gras

39 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1910.

Porc a mitges mai és gras

12 fonts, 1928.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els porcs», p. 162. Pagès Editors.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Bestiar», p. 52. Consell Insular de Menorca.
Animals.
Lloc: Menorca.
Cultura popular de Menorca (2022): Cultura popular de Menorca «Dites i refranys - http://culturapopularmenorca.cat/continguts/?page_id=316». Web.
Lloc: Menorca.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de la isla de Menorca». Blogger.
Esparrukada Sant Esteve de Roures (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 100. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Oral / Nadal, Josep (1995). Font oral.
Lloc: Maó (Menorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Significa que els negocis que es porten a mitges, no solen donar prou benefici a cap dels participants (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2293 Porc», p. 312. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Coberta», p. 4. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Es negocis a mitges, no solen anar bé.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Bestiar», p. 174. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Hi ha molta gent que per evitar-se les molèsties de la criança i l'engreix fan tractes amb un pagès. L'amo acostuma a pagar el preu del porc i la meitat de l'engreix, i el pagès paga les despeses restants i fa les feines. De: Camps i Mercadal, Francesc.
Lloc: Menorca.
Font: Folklore menorquí de la pagesia.
Serra i Boldú, Valeri (1928): Arxiu de tradicions populars, I «La matança del porc», p. 42. José J. de Olañeta, Editor.

Porc a mitges, mai és gras

5 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 51 (1 de juny de 1928) «Refraner. El porc», p. 211. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A..
Gras = gros. Quan una propietat, un assumpte... és interés de més d'u, uns per altres el descuiden.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 67. Web.
Lloc: Maó (Menorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Porc a mitges mai fou gras

3 fonts, 1969.
Sinònim: Quan és partit, és esquifit | Quan hauré fet parts, quedaré sense res | Truges a mitges no fan porcells.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2885», p. 366. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mitges (a)», p. 194. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Porc en copropriété ne fut jamais gras.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El porc / Le porc», p. 480. Robert Morel Editeur.

A mitges no hi ha porc gras

2 fonts, 1996.
És allò que " amitges no omplen sitges"
Sinònim: Porc a mitges, mai és gras.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.21. Porc / Marrà. Refranys», p. 52. Editorial Moll.
Sinònim: A mitges no umplen sitges.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 115 «Espigolant dins l'antigor (XII). Animals», p. 33. S'Unió de S'Arenal.

Porc a mitges no és meu

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1136. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 473. Edicions 62.

Porc a mitges, mai no és gras

2 fonts, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 239. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El porc», p. 116. Garsineu Edicions.

Porc fiat costa d'atipar

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1137. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 473. Edicions 62.

Porc a fiâ, costa d'atipâ

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 51 (1 de juny de 1928) «Refraner. El porc», p. 211. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Porc a fiar / costa d'atipar

1 font, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 240. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Porc a mitges mai es gras

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 36. Setmanaris i Revistes, SL.

Porc a mitges mai no és gras

1 font, 2010.
Lloc: Montuïri (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Porc a mitges no és nostre

1 font, 1992.
Sinònim: El que és del comú, no és de ningú | Truges a mitges no fan porcells.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2886», p. 367. Columna Edicions.

Porc a mitges, mai fou gros

1 font, 2008.
Significa que els negocis que es porten a mitges, no solen donar prou benefici a cap dels dos participants.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Porc a mitges, mai no fa greix

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «Animals», p. 29. Editorial Joventut.

Porc a mitjas, mai fa grás

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/37/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pòrc a mitjes mai es gràç

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. III.- Bestiar», p. 283. Institut Menorquí d'Estudis.

Porch á mijes sempre gruny

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Porch a mitjes may es gras

1 font, 1910.
Signifiquen que no convé tindre negocis a mitjes ab ningú, perquè casi sempre hi perd un dels associats.
Sinònim: No fan porcells truges a mitjes | Trujes a mitjes may fan bons porcells.
Lloc: Lladó (Alt Empordà).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo porc. Aforismes», p. 171. L'Avenç.