Paremiologia catalana comparada digital

Qui mal canta, pluja crida

12 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1983.

Qui mal canta, pluja crida

6 fonts, 1983.
Respon a la creença molt estesa que, cantar poc afinadament i desentonadament, provoca la pluja, puix que el soroll origina núvols i congria la pluja. És correntíssim quan algú canta malament dir que farà ploure i recomanar-li que calli per tal d'evitar la pluja.
Exageradament, vol dir que fins el Sol l'evita.
Hi ha la creença que qui desafina provoca pluja.

Qui mal canta pluja crida

3 fonts, 1993.

Qui mal canta, fa ploure

1 font, 2012.