Paremiologia catalana comparada digital

Fa més por una mala llengua que una pedregada en sec

46 recurrències en 26 variants. Primera citació: 1882.

Fa més mal una llenguada que una pedregada

4 fonts, 1969.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 238.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «F», p. 2. Manuscrit.
Equivalent en francès: Un coup de langue fait plus de mal qu'une grêle.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 348. Robert Morel Editeur.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. E», p. 366. Web.

Fa més por una mala llengua que no una pedrada

4 fonts, 1993.
En referència al mal que fa la murmuració.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.13. Valor i por. Refranys», p. 417. Editorial Moll.
Es diu per significar els danys que causa la murmuració i la calúmnia.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Llengua», p. 67. Editorial Moll.
Es diu per significar els danys que causa la murmuració i la calúmnia.
Equivalent en castellà: Más hiere mala palabra, que una lanza.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1623 Llengua», p. 226. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 196. Universitat Miguel Hernández.

Fa més por una mala llengua que una pedregada en sec

4 fonts, 1987.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2800», p. 344. Columna Edicions.
Sinònim: Fa més mal una mala llengua que una pedregada en sec.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 20. Editorial l'Esquer.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «015 - Fa més por una mala llengua que una pedregada en sec», p. 015. Blogger.
Revés, Ignasi (2014): «https://twitter.com/jireves/status/534395281480364032». Twitter.

Fa més temor una mala llengua que una pedregada seca

4 fonts, 1999.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La difamació», p. 89. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la llengua». Web.
La calúmnia fa molt mal.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 217. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 196. Universitat Miguel Hernández.

Fa més mal una mala llengua que una pedregada en sec

3 fonts, 1987.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Difamació», p. 152. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Sinònim: Fa més por una mala llengua que una pedregada en sec.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 20. Editorial l'Esquer.

Fa més mal una mala llengua que una pedregada seca

3 fonts, 1980.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Una mentida o una calúmnia pot perjudicar moltíssim la reputació d'una persona, més que una pedregada arruïna una collita.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Fred, neu i gel», p. 637. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Trons i pedregades», p. 598. Web.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Pedregada», p. 34. J. Huguet Pascual, editor.

Fa més temor una mala llengua que una pedregada en sec

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Pedregada seca = la que es produeix de repent, sense que s'haja encapotat el cel. Els infundis, les mentides i les crítiques perjudiquen la reputació d'una persona més que una pedregada seca perjudica les collites.
Equivalent en castellà: Similar: Miente, que algo queda.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Trons i pedregades», p. 598. Web.
La calamarsa acostuma a caure acompanyada de pluja, en canvi la pedra no necessàriament. En aquesta locució el matís «en sec» comportaria que el tros de glaç és gros, pedra segur i no calamarsa.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Juliol. Les pedregades», p. 109. Columna Edicions.

Fa més por una mala llengua, que una pedregada en sec

2 fonts, 1933.
El guisat aquell d'Isop, de lo més roín… llengües. I també de lo millor…
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXV, Cuaderno II (Abril-Junio de 1949) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). F», p. 158. Societat Castellonenca de Cultura.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 156. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Fa més mal (o més por) una mala llengua que una pedregada en sec

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 196. Universitat Miguel Hernández.

Fa més mal una dolenta llenguada, que una pedregada

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Une mauvaise langue, fait plus de mal que la grêle.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. El temps, la lluna i el sol», p. 85. Autoedició.

Fa mès mal una llengada / Qu'una pedregada

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «F», p. 16. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Fa mes mal una llengada / que una grossa pedregada

1 font, 1917.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Font: Jampy-Bulbena.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0201/0010 «Fórmules, refranys, endevinalles, etc. - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329076». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fa mes mal una llengada / que una pedregada

1 font, 1917.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Font: Bergnes, Col. de Proverbis.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0201/0010 «Fórmules, refranys, endevinalles, etc. - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329076». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fa més mal una llengada que una grossa pedregada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 353», p. 684. Columna Edicions.

Fa més mal una llengua que una pedregada seca

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. F», p. 138. Edicions Víctor.

Fa més mal una mala llengua que no una pedrada

1 font, 1999.
La calúmnia fa molt mal.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 217. Edicions 62.

Fa més mal una mala llengua que una pedregà en sec

1 font, 1989.
I com que la llengua no té os; quantitat de vegades es llancem i… Ja cal aguantar metxa.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 120. Autoedició.

Fa més mal una mala llenguada, que una pedregada

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la llengua». Web.

Fa més por una mala llengua que no una pedregada seca

1 font, 1999.
La calúmnia fa molt mal.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 217. Edicions 62.

Fa més pòr una mala llengua, qu'una pedregá en sec

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 113. Editorial Arte y Letras.

Fa més temor una mala llengua / que una pedregada en sec

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Une mauvaise langue fait plus de peur qu'une grêle sèche.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El temporal i l'arc de sant Martí / L'orage et l'arc-en-ciel», p. 552. Robert Morel Editeur.

Fa més temor una mala llengua / que una pedregada seca

1 font, 1935.
Florí, Eugeni, prev (1935): Arxiu de Tradicions Populars, volum II, fascicle VII «Els aforismes piadosos. No prendràs el nom de Déu en va», p. 15. José J. de Olañeta, Editor.

Fer més mal una mala llengua que una apedregada en sec

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1790. Publicacions de la Universitat de València.

Més val una pedregada que una llenguada

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Qui pledeja malalteja», p. 172. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Una mala llengua pot fer més mal que una pedregada seca

1 font, 2011.
Pedregada seca es diu de la calamarsa que no va acompanyada d'aigua o neu, que, d'alguna manera, esmorteixen el colp de la pedra, i aquesta no fa tant de mal a la planta.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Xerraire, xafarder», p. 207. Eixam Edicions.

Val més sovint una pedregada qu'una llenguada

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Mieux vaut souvent la grêle que le mal causé par la langue.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Viure i morir. Qui pledeja… malalteja», p. 123. Sport-Entraide-Amitié.