Paremiologia catalana comparada digital

Qui mena un carro mena un lladre

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Qui mena un carro mena un lladre

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1125. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Altres oficis», p. 389. Edicions 62.

Qui mena un carro, mena un lladre

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menar Refr. b)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1304», p. 749. Columna Edicions.

Qui mena un carro, / mena un lladre

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carro», p. 263. Edicions Polígrafa.