Paremiologia catalana comparada digital

Qui menja besuc i beu aigua té la caixa preparada

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Qui menja besuc i beu aigua té la caixa preparada

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1059. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Sinònim: Qui menja besuc i beu aigua al darrere, la mort l'espera.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.

Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l'espera

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1023. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Besuc = peix d'escata i carn blanca. És una exageració que es diu per a destacar que el peix s'ha d'acompanyar amb vi, habitualment blanc o rosat.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 145. Web.

Qui menja besuc i beu aigua al darrere, la mort l'espera

1 font, 1999.
Sinònim: Qui menja besuc i beu aigua té la caixa preparada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.