Paremiologia catalana comparada digital

Qui molt menjussa, molt cagussa

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1984.

Qui molt menjussa, molt cagussa

4 fonts, 1984.
Pels qui xerren molt i fan poc.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 372. Editorial Moll.
Es diu per significar que el rendiment o la salut de qualsevol ésser depèn de l'alimentació de què es nodreix.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Menjar», p. 75. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.14. Vertader o fals?», p. 220. Editorial Moll.
Qui ralla molt, molt s'quivoca.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 190. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui molt menjussa molt cagussa

1 font, 1993.
Es diu principalment per justificar les repetides defecacions en al·lots de bolquers.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1791 Menjussa», p. 247. Institut Menorquí d'Estudis.